Xina, corrents filosòfiques

Dues són les branques principals de pensament de la gran cultura Xinesa; d’una banda el confucianisme, i de l’altra, el taoisme. Des del punt de vista occidental, es bastant habitual etiquetar-les i empaquetar-les dins la caixa: “filosofies orientals”, sense reflexionar-hi massa. No obstant això, si s’analitzen amb algun deteniment, s’observen algunes diferències fonamentals entre elles. Simplificant, es podria definir el confusionisme com unes ensenyances sobre la cerca de l’harmonia de l’Home dins de la societat, i el taoisme com la cerca de l’harmonia de l’Home amb tot l’univers (TAO).

El confucianisme està basat en les ensenyances de Confuci “孔子 – Kŏngzĭ” , personatge històric, polític , savi i filòsof, que habità la Terra ara farà uns 2500 anys. Contemporani de

Pitàgores i Buda Gautama, amb qui curiosament pràcticament comparteixen dècada de naixement. Les ensenyances de Confuci consten d’una gran part de filosofia i ètica, amb fortes connotacions polítiques; En el seu conjunt, són un tractat on es detallen les lleis d’organització de la població i models de comportament social.

La principal obra on s’exposen les ensenyances de Confuci és coneguda com els Grans 4 llibres de la cultura Xinesa:

• 论语 lùn yǔ] Sovint traduït com a “Gran Saber”,

• 大学 dà xué] Traduït com a “Gran Ciència” o “Gran estudi”

• 中庸 zhōng yòng] o be “Analectes de Confuci”

• 孟子 mèng zǐ] Escrit per un dels seus principals deixebles Ji Mèngkē (姓孟軻)

Els següents 2 passatges son una mostra del missatge de Confuci:

"El camí recte o norma de conducta moral l’hem de buscar en el nostre interior. No es verdadera norma de conducta la que es descobreix fora de l’home, és a dir la que no deriva directament de la pròpia naturalesa humana".

"Qui desitja pels demés, el mateix que desitjaria per a si, i no fa als seus semblants el que no voldria que li fessin a ell, aquest, posseeix la rectitud de cor i segueix la norma de conducta moral que la pròpia naturalesa racional imposa a l’home".

Segons Alan Watts, el fet que el poble i la cultura xinesa hagin sobreviscut tants segles -tot i els inherent canvis i transformacions necessaris a cada època- i hagin pogut superar invasions des de l’est i des de l’oest, mantenint la seva identitat, es deu en gran part a la fortalesa del model social proposat per Confuci.

L’altra cara de la moneda, no en un sentit d’oposició, sinó com a complementari indivisible, és el Taoisme, nascut de les ensenyances de Lao Tse “老子 – Lăo zĭ”. Al contrari que Confuci, a dia d’avui, encara es manté obert el debat sobre si aquest personatge existí realment com a tal, o bé aparegué al llarg de la història al recopilar ensenyances tradicionals. Fos com fos, el seu llegat, ha tingut una gran transcendència en l’evolució de la consciència humana. El cert és que en les ensenyances tradicionals xineses, es considera que LaoZi si que existí com a personatge encarnat. Segons explica la llegenda, 老子 també contemporani de Confuci, treballava als arxius imperials a Loyang, a la província de Henan. Durant tota la seva vida va ensenyar que “El Tao que es pot explicar no és el Tao etern”, però quan es dirigia al desert a morir –malalt del cor, als ulls dels homes- un porter del nord-est de Xina el convencé perquè escrigués la seva obra, la qual desembocaria en el conegut “Tao te King - 道德經 - dào dé jīng” o “Llibre dels canvis”. Aquesta és una obra curta, on en tan sols 5000 caràcters xinesos, s’han codificat unes ensenyances espirituals atemporals que es mantenen perfectament aplicables en els nostres dies, 2500 anys més tard.

El símbol per excel·lència del taoisme és el YIN/YANG, símbol que en si mateix expressa la

polaritat dual de la naturalesa, amb l’elegància i senzillesa característiques de la filosofia tradicional xinesa. Aquest és un símbol dinàmic, on els dos pols es persegueixen al ritme d’un compàs universal, mostrant el constant canvi harmònic entre les dues polaritats.

En l’imaginari col·lectiu Xinès és bastant comú pensar que el Confusionisme és aplicable a la primera part de la vida de l’esser humà, tant en l’educació dels fills, com en l’ensenyança de valors ètics pel bon funcionament de la societat i el taoisme es més aplicable a l’últim terç de la vida, quan el ser humà, ja desenvolupat, està prou madur per anar a la cerca de l’espiritualitat i l’alliberament.

En l’actualitat, les ensenyances de Confuci i LaoZi formen part del programa educatiu xinès, i tots els nens –escolaritzats- reben aquestes ensenyances durant l’educació primària. Tot i així, al ser preguntats per LaoZi i Confuci, els mateixos ciutadans xinesos actuals, consideren aquestes filosofies com a part del passat, i normalment en parlen amb nostàlgia i respecte, com si fossin coses de generacions anteriors i de poca utilitat en la societat de consum capitalista actual.

La meva impressió personal, després de 6 anys vivint a Xina, es que si s’observa amb la suficient atenció, es poden apreciar els efectes de les ensenyances de LaoZi i Confuci operant a un nivell primordial, varies capes per sota de la superficialitat del cru capitalisme instaurat ja aquí. Fent un símil informàtic, es podria dir que a les bases de la societat, operant ocults a la vista, com la successió de 0 i 1, que a un nivell fonamental operen sota capes i capes de programació en els nostres ordinadors, els valors expressats per aquestes dues filosofies, continuen il·luminant i sustentant la societat xinesa.

Ja per acabar, m’agradaria compartir una frase extreta del llibre “The book on the taboo of knowing who you really are” d’Alan Watts, molt lligada a la filosofia taoista, i que al meu entendre, és una de les formes més elegants i optimistes d’encarar l’eterna pregunta de Qui som? o perquè estem aquí?. Traduïda, vindria a ser així:

“Tu, com a esser humà, ets una obertura per mitjà de la qual l’univers es pot veure i explorar a si mateix”.